Aspectes psicològics del porter

Els especialistes diuen que un bon porter ha de tenir un caràcter on predominin la valentia, la decisió, la força psicològica, la comunicació, l’equilibri personal i la motivació. Segurament això és cert. També deu ser veritat que la majoria de les persones que fem o hem fet de porters no disposem de totes aquestes qualitats. Nosaltres no les examinarem. Ens centrarem en les inseguretats, en les pors, que nosaltres hem sentit com a porters i en la manera de superar-les.


RECUPERAR-NOS DE LES ERRADES
A qui no li han marcat un gol “tonto” ? Aquella pilota centrada, que anem a recollir per alt, se’ns esmuny entre les mans i arriba a la nostra xarxa? Penseu en qualsevol porter que considereu bo de veritat, segur que li podeu recordar una errada d’aquest tipus. I és que el futbol és un joc, es marquen gols i es cometen errors. La qüestió és recuperar-se, no pensar en l’errada. Quan ens quedem rumiant la nostra equivocació, la magnifiquem i l’empitjorem. L’esport sempre dóna oportunitats de revantxa, de tornar a intentar-lo.” Tinc una mania interna. Quan alguna cosa em surt malament, vull donar després el doble. Aleshores demano que m’arribin més pilotes per rectificar tot allò i demostrar que va ser una errada passatgera”, són paraules d’un famós porter de la primera divisió espanyola.
Després d’un gol “tonto” hem de recuperar la concentració i la confiança. Hauríem de respirar en profunditat i lentament, evitant respiracions ràpides que augmenten el nerviosisme. I hem de canviar els pensaments negatius ( què malament! no serveixo! ) per altres que ens ajudin : LA PROPERA VEGADA HO FARÉ MILLOR, HE DE TIRAR CAP ENDAVANT, ESTIC TRANQUIL I DOMINO LA SITUACIÓ.

LA LLUITA PEL LLOC I EL COMPANYERISME
Els porters només podem ocupar una posició a la pista. Un ala o un tanca poden ocupar altres llocs, i per tant la competència amb altres companys mai és directe.En el nostre cas, juga un o juga l’altre o, si voleu, quan juga un no pot jugar l’altre. Això pot suposar l’aparició de rivalitats o “roces” . Habitualment els entrenadors demanen generositat als porters, volen que es recolzin entre ells i pensin en l’equip. És fàcil de dir, però molt més dificil de portar a la pràctica. Fa poc l’entrenador de porters de la selecció espanyola de futbol deia: “Sé per experiència, i ara ho veig cada dia, que resulta complicat que els porters siguin amics. Les comparacions són contínues. El “pique” és més directe perquè només pot jugar un. Cal saber-lo portar. És una de les meves tasques més complicades” .
Al futbol sala tenim l’avantatge que no hi ha limitacions per efectuar canvis de jugadors, la qual cosa permet que els guardametes puguin jugar mitja part cada un i, per tant, deslliurar-nos de la pressió de ser titulars o suplents. Aquesta solidaritat en el repartiment del temps de joc també pot resultar un exemple per a la resta de companys.

Volem acabar aquestes reflexions amb unes frases de dos jugadors de bàsquet: Isaiah Thomas i Magic Johnson:
” Si només sóc recordat per ser un bon jugador de bàsquet, aleshores he fet un mal treball amb la resta de la meva vida” ( Isaiah Thomas ).
” No preguntis què poden fer els teus companys per tu. Pregunta què pots fer tu pels teus companys. ( Magic Johnson)