Aquesta temporada estic jugant a l'equip del Carmona e Hijos, de Lloret. Participem en la lliga de la comarca de La Selva. En aquest moment estem en primera posició, empatats a 31 punts amb el 100%Pymes, de Blanes. A Youtube he trobat un vídeo corresponent a un partit entre el Massanet, tercer classificat, i el Blanenc, que ocupa el quart lloc. El resultat final va ser de 3 a 2, a favor dels locals. Vull destacar el primer gol de l'equip de Blanes, marcat pel seu porter.
dijous, 28 de febrer del 2008
dimecres, 27 de febrer del 2008
Santiago Cañizares
Fins ara no havíem penjat cap vídeo sobre el porter de futbol. Aquí en teniu un que vull que serveixi com a reconeixement a, per mí, el millor porter d'Espanya: Santiago Cañizares . Tècnicament el seu nivell és altíssim: el seu joc de mans és impressionant, la qual cosa el fa ser tot un mestre en la recepció i el blocatge.
dijous, 7 de febrer del 2008
Porter de futbol sala
Ja que l'eix d'aquest bloc és el porter de futbol sala, aquí deixem un vídeo corresponent a l'entrenament de porters al Pozo Múrcia, club de la divisió d'honor de la LNFS
diumenge, 3 de febrer del 2008
Porters de waterpolo
Quan a l'any 1998, jugant al primer equip del Blanesport, vaig haver d'abandonar la competició per culpa dels problemes al genoll, se'm va ocòrrer, per un moment, de buscar algun equip de waterpolo per tal d'ocupar la porteria. Només va ser una idea, que no vaig tirar endavant, entre altres raons, perquè no conec que existeixi cap equip de waterpolo a la Selva marítima.
Aquí deixo un vídeo sobre reconeguts guardametes d'aquest esport.
Aquí deixo un vídeo sobre reconeguts guardametes d'aquest esport.
Aspectes psicològics del porter
Els especialistes diuen que un bon porter ha de tenir un caràcter on predominin la valentia, la decisió, la força psicològica, la comunicació, l’equilibri personal i la motivació. Segurament això és cert. També deu ser veritat que la majoria de les persones que fem o hem fet de porters no disposem de totes aquestes qualitats. Nosaltres no les examinarem. Ens centrarem en les inseguretats, en les pors, que nosaltres hem sentit com a porters i en la manera de superar-les.
RECUPERAR-NOS DE LES ERRADES
A qui no li han marcat un gol “tonto” ? Aquella pilota centrada, que anem a recollir per alt, se’ns esmuny entre les mans i arriba a la nostra xarxa? Penseu en qualsevol porter que considereu bo de veritat, segur que li podeu recordar una errada d’aquest tipus. I és que el futbol és un joc, es marquen gols i es cometen errors. La qüestió és recuperar-se, no pensar en l’errada. Quan ens quedem rumiant la nostra equivocació, la magnifiquem i l’empitjorem. L’esport sempre dóna oportunitats de revantxa, de tornar a intentar-lo.” Tinc una mania interna. Quan alguna cosa em surt malament, vull donar després el doble. Aleshores demano que m’arribin més pilotes per rectificar tot allò i demostrar que va ser una errada passatgera”, són paraules d’un famós porter de la primera divisió espanyola.
Després d’un gol “tonto” hem de recuperar la concentració i la confiança. Hauríem de respirar en profunditat i lentament, evitant respiracions ràpides que augmenten el nerviosisme. I hem de canviar els pensaments negatius ( què malament! no serveixo! ) per altres que ens ajudin : LA PROPERA VEGADA HO FARÉ MILLOR, HE DE TIRAR CAP ENDAVANT, ESTIC TRANQUIL I DOMINO LA SITUACIÓ.
LA LLUITA PEL LLOC I EL COMPANYERISME
Els porters només podem ocupar una posició a la pista. Un ala o un tanca poden ocupar altres llocs, i per tant la competència amb altres companys mai és directe.En el nostre cas, juga un o juga l’altre o, si voleu, quan juga un no pot jugar l’altre. Això pot suposar l’aparició de rivalitats o “roces” . Habitualment els entrenadors demanen generositat als porters, volen que es recolzin entre ells i pensin en l’equip. És fàcil de dir, però molt més dificil de portar a la pràctica. Fa poc l’entrenador de porters de la selecció espanyola de futbol deia: “Sé per experiència, i ara ho veig cada dia, que resulta complicat que els porters siguin amics. Les comparacions són contínues. El “pique” és més directe perquè només pot jugar un. Cal saber-lo portar. És una de les meves tasques més complicades” .
Al futbol sala tenim l’avantatge que no hi ha limitacions per efectuar canvis de jugadors, la qual cosa permet que els guardametes puguin jugar mitja part cada un i, per tant, deslliurar-nos de la pressió de ser titulars o suplents. Aquesta solidaritat en el repartiment del temps de joc també pot resultar un exemple per a la resta de companys.
Volem acabar aquestes reflexions amb unes frases de dos jugadors de bàsquet: Isaiah Thomas i Magic Johnson:
” Si només sóc recordat per ser un bon jugador de bàsquet, aleshores he fet un mal treball amb la resta de la meva vida” ( Isaiah Thomas ).
” No preguntis què poden fer els teus companys per tu. Pregunta què pots fer tu pels teus companys. ( Magic Johnson)
RECUPERAR-NOS DE LES ERRADES
A qui no li han marcat un gol “tonto” ? Aquella pilota centrada, que anem a recollir per alt, se’ns esmuny entre les mans i arriba a la nostra xarxa? Penseu en qualsevol porter que considereu bo de veritat, segur que li podeu recordar una errada d’aquest tipus. I és que el futbol és un joc, es marquen gols i es cometen errors. La qüestió és recuperar-se, no pensar en l’errada. Quan ens quedem rumiant la nostra equivocació, la magnifiquem i l’empitjorem. L’esport sempre dóna oportunitats de revantxa, de tornar a intentar-lo.” Tinc una mania interna. Quan alguna cosa em surt malament, vull donar després el doble. Aleshores demano que m’arribin més pilotes per rectificar tot allò i demostrar que va ser una errada passatgera”, són paraules d’un famós porter de la primera divisió espanyola.
Després d’un gol “tonto” hem de recuperar la concentració i la confiança. Hauríem de respirar en profunditat i lentament, evitant respiracions ràpides que augmenten el nerviosisme. I hem de canviar els pensaments negatius ( què malament! no serveixo! ) per altres que ens ajudin : LA PROPERA VEGADA HO FARÉ MILLOR, HE DE TIRAR CAP ENDAVANT, ESTIC TRANQUIL I DOMINO LA SITUACIÓ.
LA LLUITA PEL LLOC I EL COMPANYERISME
Els porters només podem ocupar una posició a la pista. Un ala o un tanca poden ocupar altres llocs, i per tant la competència amb altres companys mai és directe.En el nostre cas, juga un o juga l’altre o, si voleu, quan juga un no pot jugar l’altre. Això pot suposar l’aparició de rivalitats o “roces” . Habitualment els entrenadors demanen generositat als porters, volen que es recolzin entre ells i pensin en l’equip. És fàcil de dir, però molt més dificil de portar a la pràctica. Fa poc l’entrenador de porters de la selecció espanyola de futbol deia: “Sé per experiència, i ara ho veig cada dia, que resulta complicat que els porters siguin amics. Les comparacions són contínues. El “pique” és més directe perquè només pot jugar un. Cal saber-lo portar. És una de les meves tasques més complicades” .
Al futbol sala tenim l’avantatge que no hi ha limitacions per efectuar canvis de jugadors, la qual cosa permet que els guardametes puguin jugar mitja part cada un i, per tant, deslliurar-nos de la pressió de ser titulars o suplents. Aquesta solidaritat en el repartiment del temps de joc també pot resultar un exemple per a la resta de companys.
Volem acabar aquestes reflexions amb unes frases de dos jugadors de bàsquet: Isaiah Thomas i Magic Johnson:
” Si només sóc recordat per ser un bon jugador de bàsquet, aleshores he fet un mal treball amb la resta de la meva vida” ( Isaiah Thomas ).
” No preguntis què poden fer els teus companys per tu. Pregunta què pots fer tu pels teus companys. ( Magic Johnson)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)