“Ser porter és un dels treballs més solitaris que existeixen. Totes les parades extraordinàries de la història posades juntes no poden compensar una errada en un moment vital”. Albert Camus, escriptor francès.
“Al Brasil, la pena més gran per un crim és de trenta anys. Fa 43 anys que jo pago per un crim que no vaig cometre”. Moacyr Barbosa, porter de la selecció brasileira que va perdre la final de la Copa del Món l’any 1950 contra l’Uruguai.
“El que és essencial és la voluntat. Si tens voluntat pots superar les derrotes i les decepcions. Tots en tenim, de voluntat, però l´hem de desenvolupar. Intenta passar tot un dia sense enfadar-te, això és tot un entrenament de la voluntat. ” Consell donat a Lev Yashin, mític porter soviètic, pel seu propi pare.
“És impossible jugar de porter amb indiferència”. John Hudgson, al llibre Only the goalkeadpeer to beat.
“Els bons porters no és poden permetre el luxe de no ser obsessius” . John Hudgson.
” Com qualsevol altre minoria, per rebre els mateixos elogis, els porters han ser tres o quatre vegades millors que la resta dels seus companys”. John Hudgson.
“Les tres C del porter: calma, control i concentració”. Gordon Banks, porter de la selecció anglesa que va guanyar el mundial de 1966.
“Per a un porter no hi ha terme mitjà. Un no pot dir-se a l’entrenament: Avui m’ho prenc amb calma. M’esforçaré la meitat. Si pensa així, rebrà un gol darrera un altre“. Toni Schumacher, porter de la selecció d’Alemanya durant la dècada dels 80.
“Aquest és el caràcter específic del meu estil de joc: bona col.locació i saber retallar els angles al contrari”. Toni Schumacher.
” Jo estava boig per ser porter. A Rússia i els paísos llatins aquell art valeròs s’havia envoltat d’un aura d’encant singular. Apartat, solitari. impassible, al porter estrella el segueixen els nens, extasiats, pel carrer. ( …) La samarreta, la gorra amb visera, les genolleres, els guants sortint de la butxaca dels pantalons, el distingeixen de la resta de l’equip. És l’àguila solitària, l’home misteriós, l’últim defensa. Els fotògrafs s’agenollen amb reverència per immortalitzar-lo en plena estirada espectacular, desviant amb la punta dels dits un fulminant xut ras, i l’estadi rugeix d’aprovació, mentre ell queda estès durant uns instants allà on va caure, amb la porteria encara intacta”. Vladimir Nabokov, escriptor rus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada