Aspectes tècnics del porter de futbol sala

Entenem per tècnica en el món del futbol a totes les accions que pot realitzar un jugador amb la pilota. En aquesta pàgina farem un repàs dels gestos tècnics específics de la posició de porter. Els dividirem sota els següents epígrafs:

Postura d’alerta.
Col.locació
Blocatges i recepcions
Rebutjos i desviaments
Llançaments
Sortides

POSTURA D’ALERTA

Quan la pilota arribi a zones de la pista on el xut a porteria sigui possible, el porter ha d’adoptar una postura que li permeti actuar amb rapidesa i efectivitat. Les diferents parts dels cos haurien d’estar posicionades així…

CAP: Aixecat amb normalitat. És important mantenir l’atenció sobre la pilota.
TRONC: Lleugerement inclinat cap endavant.
BRAÇOS: Semiflexionats i una mica separats del tronc.
CAMES: Separades a l’alçada de les espatlles, lleugerament flexionades i en posició simètrica

COL.LOCACIÓ

El porter s’ha de situar sempre en relació a l’esfèrica. Ha d’intentar col.locar-se en la bisectriu formada pels dos pals de la porteria i la pilota ( la bisectriu és la línia que parteix un angle en dues parts iguals). És important, també, que sàpiga en tot moment on es troba en relació a la porteria, usant com a referència el punt de penalty o bé amb tocs als pals amb les mans.

BLOCATGES I RECEPCIONS

Hi ha especialistes que diferencien entre el blocatge i la recepció. Nosaltres els agrupem al mateix apartat perquè en totes dues accions el porter es fa amb el control absolut de l’esfèrica.
BLOCATGE: Usem el pit com a superfície de contacte i els braços per a protegir la pilota contra el propi cos. És convenient realitzar l’acció amb un cert moviment cap endavant per tal de contrarestar la força de la pilota.
RECEPCIÓ: Les mans s’encarreguen de control.lar per complert l’esfèrica. Generalment en pilotes altes els porters es troben més insegurs, són diverses les variables que s’han de tenir en compte, sobretot en pilotes creuades des dels laterals. És essencial que les mans estiguin totalment obertes, amb els dits semiextesos i separats entre sí, de tal manera que els dits polzes i índexs formin un triangle darrere l’esfèrica. Un altre element important és que la recepció s’ha d’efectuar per davant de l’eix corporal del guardameta o, com a màxim, sobre la mateixa línia de l’eix amb els braços en total extensió. Si agafèssim la pilota pel darrere del nostre cap, el centre de gravetat es trobaria desplaçat, ens podríem desequilibrar i perdre l’esfèrica.

REBUTJOS I DESVIAMENTS

Els rebutjos i els desviaments es produeixen quan no és possible aturar per complert la pilota. Aleshores l’objectiu ha de ser canviar la seva trajectoria. Si la canviem amb una direcció predeterminada parlem de rebuig; si ho fem d’una manera instantània, sense predeterminar el sentit, parlem de desviament.
REBUTJOS: Quan es fan amb les mans, s’acostumen a produir amb la part dura del palmell o bé amb el puny. El rebuig amb el puny s’ha de realitzar flexionant lleugerament el colze i estirant totalment el braç. Hem d’intentar que la pilota vagi a parar a zones laterals ( angles tancats ) i, si és possible, a la banda contrària d’on ha arribat l’esfèrica.
DESVIAMENTS: Els desviaments haurien de ser sempre laterals. Així evitem que la pilota vagi de cara als jugadors contraris. És essèncial que la interceptació es faci abans que l’esfèrica passi l’eix format per la mà i l’espatlla; si ho fem així la trajectòria de la pilota serà paral.lela a la línia de meta i no s’introduirà a la porteria.

LLANÇAMENTS

El porter de futbol sala té l’avantatge que la immensa majoria dels seus llançaments es poden realitzar amb la mà, de tal manera que es pot augmentar la precisió. Diferenciarem entre l’enviament curt i el llarg:
LLANÇAMENT EN CURT: L’objectiu sempre ha de ser que el company rebi la pilota en les millors condicions possibles. Farem, per tant,que la passada sigui rasa. Com ho aconseguirem? Flexionarem la cama contrària a la de la mà que efectua la passada i inclinarem el cos una mica cap endavant. La pilota ha d’estar rutllant des d’el moment en que surt de la mà. En l’argot del futbol sala aquest gest tècnic és conegut com el dels “bolos”.
LLANÇAMENT EN LLARG: Hauríem d’intentar que el nostre company rebi la pilota al seu davant i camí de la porteria contrària, no d’esquena a ella.

SORTIDES

Aquí distingirem entre, per una banda, una pilota dividida entre el porter i un contrari ( per exemple, en un centre) i , per una altra banda, entre una situació d’ú contra ú o ú contra dos.
PILOTA DIVIDIDA: Es tracta que el guardameta reaccioni amb decisió i rapidesa, per tal d’arribar a l’esfèrica abans que el contrari. Una vegada que s’ha pres la decisió de sortir, no es pot badar, s’ha d’anar a totes.
1 CONTRA 1: El porter ha d’aguantar, aquesta és la regla d’or. Ha de sortir cap el contrari, aturant-se a una distància aproximada d’1 metre. Allà aguantarà fins…que el jugador que condueix la pilota se separi d’ella. En la conducció de l’esfèrica hi ha dues fases: una de contacte-colpeig i una altra de separació. És aquesta última la que haurà d’esperar el guardameta per tal d’intervenir.
1 CONTRA 2: En aquesta situació el porter ha d’intentar ficar-se en la línia de passada que es crea entre els dos atacants.