Aspectes tàctics del porter de futbol sala

Entenem per tàctica la disposició i evolució dels jugadors dins la pista. En el cas del porter de futbol sala, centrarem l’anàlisi tàctica en diferents jugades a pilota parada, les següents:

1. Penalty.
2. Doble penalty.
3. Falta amb barrera.
4. Còrner.

PENALTY

Es diu que l’única ocasió en que un jugador de camp sent més responsabilitat que el guardameta és el penalty. La curta distància des de la que es llança ( 6 metres ) i el fet que tot depengui de la decisió del contrari, traspassa les obligacions al llançador. Així i tot hi ha un marge d’acció pel guardameta. En primer lloc, ens haurem de fixar en la col.locació del xutador en relació a la pilota. Descobrirem si és dreta o esquerrà. Això és essencial perquè quan un dretà colpeja fort la pilota, és a dir, quan la xuta amb l’empenya, l’esfèrica va al centre o a la dreta del porter. Si el jugador és esquerrà i colpeja fort, l’esfèrica anirà al centre o a l’esquerra del porter. Aquesta dada és important perquè només podrem aturar una pilota “forta” si ens llancem un mica abans que el xutador la colpegi, per tant hem de tenir elements per decidir cap a on ens tirarem.

DOBLE PENALTY

La distància des de la que es tira el doble penalty ( 10 metres ) permet comprovar la trajectòria de l’esfèrica. No ens hem de quedar enganxats a la línia de meta, sinó que avançarem la nostra posició uns 2 metres per tal de reduir l’angle i tapar la porteria al contrari. L’ideal seria rebutjar cap a les bandes i així evitar la possibilitat d’una rematada.

FALTES AMB BARRERA

El porter és l’encarregat de formar la barrera. A partir del pal més proper a la pilota, el porter col.locarà els seus companys. Si la falta es produeix als laterals o allunyada de l’àrea, amb 2 jugadors de barrera en tindrem prou. Només en col.locarem 3 si la falta té lloc a prop de l’area i en posició centrada. En aquest cas ens trobem amb el problema que hem de tapar les bandes laterals i només disposem d’un jugador de camp. La solució és “quartejar”. Per “quartejar” hem d’indicar al jugador exterior de la barrera ( el que cobreix el pal) que faci un pas cap endarrera, mantenint la línia amb la resta de la barrera. El que aconseguim es neutralitzar la banda lateral que no teníem coberta.
Ah! El guardameta s’ha d’encarregar del pal que no cobreix la tanca defensiva.

CÒRNER

En un còrner el porter ha de situar-se en una zona que li permeti la visió de la pilota i li faciliti el desplaçament per a agafar-la. El lloc més adient és el segon terç de la porteria,desplaçat un pas de la línia de meta. Des d’aquí pot buscar una pilota enviada al primer pal o bé, amb un moviment, buscar pilotes al mig de l’àrea o al segon pal; també pot col.locar-se en posició d’alerta si la pilota es enviada fora de l’àrea.
Responsabilitat del guardameta és l’organització dels companys. Els contraris disposen de 3 jugadors, nosaltres de 4. Això ens permet situar un jugador per cobrir el primer pal, la resta de companys hauria de marcar 1 a 1. Si el marcatge fos en zona, apart del company que s’encarrega del primer pal, hauríem de situar un home al segon pal i els altres dos jugadors haurien de defensar les entrades pel centre de l’àrea.

Aspectes tècnics del porter de futbol sala

Entenem per tècnica en el món del futbol a totes les accions que pot realitzar un jugador amb la pilota. En aquesta pàgina farem un repàs dels gestos tècnics específics de la posició de porter. Els dividirem sota els següents epígrafs:

Postura d’alerta.
Col.locació
Blocatges i recepcions
Rebutjos i desviaments
Llançaments
Sortides

POSTURA D’ALERTA

Quan la pilota arribi a zones de la pista on el xut a porteria sigui possible, el porter ha d’adoptar una postura que li permeti actuar amb rapidesa i efectivitat. Les diferents parts dels cos haurien d’estar posicionades així…

CAP: Aixecat amb normalitat. És important mantenir l’atenció sobre la pilota.
TRONC: Lleugerement inclinat cap endavant.
BRAÇOS: Semiflexionats i una mica separats del tronc.
CAMES: Separades a l’alçada de les espatlles, lleugerament flexionades i en posició simètrica

COL.LOCACIÓ

El porter s’ha de situar sempre en relació a l’esfèrica. Ha d’intentar col.locar-se en la bisectriu formada pels dos pals de la porteria i la pilota ( la bisectriu és la línia que parteix un angle en dues parts iguals). És important, també, que sàpiga en tot moment on es troba en relació a la porteria, usant com a referència el punt de penalty o bé amb tocs als pals amb les mans.

BLOCATGES I RECEPCIONS

Hi ha especialistes que diferencien entre el blocatge i la recepció. Nosaltres els agrupem al mateix apartat perquè en totes dues accions el porter es fa amb el control absolut de l’esfèrica.
BLOCATGE: Usem el pit com a superfície de contacte i els braços per a protegir la pilota contra el propi cos. És convenient realitzar l’acció amb un cert moviment cap endavant per tal de contrarestar la força de la pilota.
RECEPCIÓ: Les mans s’encarreguen de control.lar per complert l’esfèrica. Generalment en pilotes altes els porters es troben més insegurs, són diverses les variables que s’han de tenir en compte, sobretot en pilotes creuades des dels laterals. És essencial que les mans estiguin totalment obertes, amb els dits semiextesos i separats entre sí, de tal manera que els dits polzes i índexs formin un triangle darrere l’esfèrica. Un altre element important és que la recepció s’ha d’efectuar per davant de l’eix corporal del guardameta o, com a màxim, sobre la mateixa línia de l’eix amb els braços en total extensió. Si agafèssim la pilota pel darrere del nostre cap, el centre de gravetat es trobaria desplaçat, ens podríem desequilibrar i perdre l’esfèrica.

REBUTJOS I DESVIAMENTS

Els rebutjos i els desviaments es produeixen quan no és possible aturar per complert la pilota. Aleshores l’objectiu ha de ser canviar la seva trajectoria. Si la canviem amb una direcció predeterminada parlem de rebuig; si ho fem d’una manera instantània, sense predeterminar el sentit, parlem de desviament.
REBUTJOS: Quan es fan amb les mans, s’acostumen a produir amb la part dura del palmell o bé amb el puny. El rebuig amb el puny s’ha de realitzar flexionant lleugerament el colze i estirant totalment el braç. Hem d’intentar que la pilota vagi a parar a zones laterals ( angles tancats ) i, si és possible, a la banda contrària d’on ha arribat l’esfèrica.
DESVIAMENTS: Els desviaments haurien de ser sempre laterals. Així evitem que la pilota vagi de cara als jugadors contraris. És essèncial que la interceptació es faci abans que l’esfèrica passi l’eix format per la mà i l’espatlla; si ho fem així la trajectòria de la pilota serà paral.lela a la línia de meta i no s’introduirà a la porteria.

LLANÇAMENTS

El porter de futbol sala té l’avantatge que la immensa majoria dels seus llançaments es poden realitzar amb la mà, de tal manera que es pot augmentar la precisió. Diferenciarem entre l’enviament curt i el llarg:
LLANÇAMENT EN CURT: L’objectiu sempre ha de ser que el company rebi la pilota en les millors condicions possibles. Farem, per tant,que la passada sigui rasa. Com ho aconseguirem? Flexionarem la cama contrària a la de la mà que efectua la passada i inclinarem el cos una mica cap endavant. La pilota ha d’estar rutllant des d’el moment en que surt de la mà. En l’argot del futbol sala aquest gest tècnic és conegut com el dels “bolos”.
LLANÇAMENT EN LLARG: Hauríem d’intentar que el nostre company rebi la pilota al seu davant i camí de la porteria contrària, no d’esquena a ella.

SORTIDES

Aquí distingirem entre, per una banda, una pilota dividida entre el porter i un contrari ( per exemple, en un centre) i , per una altra banda, entre una situació d’ú contra ú o ú contra dos.
PILOTA DIVIDIDA: Es tracta que el guardameta reaccioni amb decisió i rapidesa, per tal d’arribar a l’esfèrica abans que el contrari. Una vegada que s’ha pres la decisió de sortir, no es pot badar, s’ha d’anar a totes.
1 CONTRA 1: El porter ha d’aguantar, aquesta és la regla d’or. Ha de sortir cap el contrari, aturant-se a una distància aproximada d’1 metre. Allà aguantarà fins…que el jugador que condueix la pilota se separi d’ella. En la conducció de l’esfèrica hi ha dues fases: una de contacte-colpeig i una altra de separació. És aquesta última la que haurà d’esperar el guardameta per tal d’intervenir.
1 CONTRA 2: En aquesta situació el porter ha d’intentar ficar-se en la línia de passada que es crea entre els dos atacants.

També hi ha porteres!

En el món de la porteria també trobem noies. Les hauríem de valorar molt perquè, com vaig comentar en el primer article d'aquest bloc, mai es fàcil triar el cop abans que la filigrana. Aquest vídeo de porteres d'handbol vol ser un petit homenatge per totes aquestes dones valentes.

PENSAMENTS I IDEES

Aquí teniu alguns pensaments sobre el porter, guardameta, “arquero” o cancerbero, que segons la mitologia grega era un gos de tres caps que guardava les portes de l’infern.

“Ser porter és un dels treballs més solitaris que existeixen. Totes les parades extraordinàries de la història posades juntes no poden compensar una errada en un moment vital”. Albert Camus, escriptor francès.


“Al Brasil, la pena més gran per un crim és de trenta anys. Fa 43 anys que jo pago per un crim que no vaig cometre”. Moacyr Barbosa, porter de la selecció brasileira que va perdre la final de la Copa del Món l’any 1950 contra l’Uruguai.



“El que és essencial és la voluntat. Si tens voluntat pots superar les derrotes i les decepcions. Tots en tenim, de voluntat, però l´hem de desenvolupar. Intenta passar tot un dia sense enfadar-te, això és tot un entrenament de la voluntat. ” Consell donat a Lev Yashin, mític porter soviètic, pel seu propi pare.



“És impossible jugar de porter amb indiferència”. John Hudgson, al llibre Only the goalkeadpeer to beat.



“Els bons porters no és poden permetre el luxe de no ser obsessius” . John Hudgson.



” Com qualsevol altre minoria, per rebre els mateixos elogis, els porters han ser tres o quatre vegades millors que la resta dels seus companys”. John Hudgson.



“Les tres C del porter: calma, control i concentració”. Gordon Banks, porter de la selecció anglesa que va guanyar el mundial de 1966.



“Per a un porter no hi ha terme mitjà. Un no pot dir-se a l’entrenament: Avui m’ho prenc amb calma. M’esforçaré la meitat. Si pensa així, rebrà un gol darrera un altre“. Toni Schumacher, porter de la selecció d’Alemanya durant la dècada dels 80.



“Aquest és el caràcter específic del meu estil de joc: bona col.locació i saber retallar els angles al contrari”. Toni Schumacher.



” Jo estava boig per ser porter. A Rússia i els paísos llatins aquell art valeròs s’havia envoltat d’un aura d’encant singular. Apartat, solitari. impassible, al porter estrella el segueixen els nens, extasiats, pel carrer. ( …) La samarreta, la gorra amb visera, les genolleres, els guants sortint de la butxaca dels pantalons, el distingeixen de la resta de l’equip. És l’àguila solitària, l’home misteriós, l’últim defensa. Els fotògrafs s’agenollen amb reverència per immortalitzar-lo en plena estirada espectacular, desviant amb la punta dels dits un fulminant xut ras, i l’estadi rugeix d’aprovació, mentre ell queda estès durant uns instants allà on va caure, amb la porteria encara intacta”. Vladimir Nabokov, escriptor rus.

Presentació

Hola , sóc en Toni Barrionuevo. Mestre de primària al CEIP. Pompeu Fabra de Lloret de Mar i porter, veterà porter del club de futbol sala Carmona e Hijos, també de Lloret de Mar.El meu interès pel món del porter vé de lluny. Vaig jugar a les categories inferiors del C.F.Mollet, però una greu lesió de genoll em va fer deixar la porteria als vint anys. Va ser gairebé amb trenta anys quan em vaig operar i vaig tornar a posar-me sota els pals, aquesta vegada en el futbol sala. He jugat en diversos equips de Blanes : el C.E.A.B, el Torrascentre-Ricky’s, el Blanesport, el 100% Pymes i l’Iniciativa-Verds. A Lloret he estat al Lloret Nou i ara, amb 43 anys, al Carmona e Hijos.

BENVINGUTS

BENVINGUTS A PORTER

El porter ha estat sempre un element singular dins els esports d’equip. Per una banda ha estat un jugador amb una funció allunyada de la tècnica bàsica d’aquests esports,amb una consideració no sempre bona per part dels companys .Per altra banda ha estat el personatge que més ha cridat l’atenció als creadors d’art. Escriptors com Mario Benedetti, Vladimir Nabokov,Albert Camus, Peter Handke, Miguel Hernández o Eduardo Galeano han dedicat alguns escrits a l’home que fa “un dels treballs més solitaris que existeixen”, en paraules d’Albert Camus. També cineastes com Gonzalo Suárez o escultors com Eduardo Chillida han prestat atenció al porter.

Des de les pàgines d’aquest bloc volem retre un homenatge a tots aquells ( i aquelles ) que en algun moment s’han posat sota els tres pals. Sovint han tingut més incomprensions que alegries,més retrets que felicitacions. Sigui aquesta pàgina una modesta ajuda per aquelles persones valentes que han triat el cop abans que la filigrana. Aqui trobareu fulls d’observació, comentaris sobre aspectes tècnics, tàctics i psicològics del porter de futbol sala i uns pensaments i idees que us poden servir per no estar tan sols i animar-vos per continuar ocupant una posició difícil, però indispensable i molt important dins d’un equip.
També tenim la intenció d’ocupar-nos dels guardametes d’altres disciplines esportives, com ara el handbol, el waterpolo, el hockei o el futbol. Tanmateix el centre d’atenció serà el porter de futbol sala, i és que el que escriu aquestes línies és un veterà d’aquest esport.

Toni Barrionuevo, mestre del Ceip. Pompeu Fabra, de Lloret de Mar

Foto d’Albert Camus al 1930, quan era porter del R.U.A d’Alger